Enric Aguilar

La entrevista en castellano, aquí.

Valencià nascut a Dénia que viu a Barcelona des de fa uns anys. Aficionat al cinema, els videojocs i els jocs de taula, va estudiar Comunicació Audiovisual perquè li agradava crear coses. Pensa que és polifacètic, tot i que realment és dispers, així que ha fet una web sèrie, relats i pàgines web, entre altres. Quan té un projecte al cap li costa dormir.”

Així es presenta l’Enric Aguilar al web de La Fallera Calavera, també diuen d’ell que es un comunicador (un de gran) inquiet (en dono fe) i creatiu (dels millors que coneix).

L’Enric es el creador del joc de cartes La Fallera Calavera: el joc de cartes valencià, la-fallera-calavera-1020x510creat en llengua valenciana. Un projecte via crowdfounding a Verkami, on va duplicar els diners necessaris per la seva fundació. Al joc, a banda de la Fallera zombi sorgeixen tota una sèrie de personatges, objectes i situacions que parodien elements identificables del folklore, la cultura popular i la mitologia valenciana.

Enric, ¿Últimament et costa dormir?

Em va costar dormir al desembre, quan estava a punt de rebre La Fallera Calavera 2 ja totalment acabada. Preparar un projecte és molt excitant i m’ompli el cap de pardals, però recollir-ne els fruits també té un punt d’histèria perquè sempre et preocupa quines seran les reaccions de la gent quan comencen a jugar i sovint existeix la por que no haja quedat del tot bé. A més, el Nadal és per tornar-se boig. Tothom va buscant fer un regal i als que fem jocs ens pressionen molt per tindre el producte a temps!

A la teva presentació, potser cal afegir que ets o has sigut un rodamón, com  a mínim amb la promoció de La Fallera Calavera. ¿Com recordes tota aquella experiència?

De fet he estat una mica rodamón, però molt menys del que hauria estat necessari. El meu principal problema és que he creat un joc per a un públic majoritàriament valencià, però jo visc a Barcelona. Per tant, he pogut participar en molts menys actes i presentacions de les que m’hauria agradat, sobretot per la distància i el temps. Tot i això, cal dir que a Catalunya el joc també ha generat entusiasme, però és cert que no ha tingut la mateixa acollida que a terres valencianes, on ha estat un modest fenomen.

¿Quin va ser la part més difícil de la creació de la Fallera en el seu conjunt?

Per mi el més complicat va ser afinar la jugabilitat i el ritme del joc. La temàtica va sorgir bastant sola, perquè em conec bé el món del folklore i la cultura popular valenciana, tot i que també va ser necessària una mica de documentació. Però van caler moltes proves i modificacions fins que vaig considerar que les mecàniques del joc funcionaven bé i que era un producte divertit, senzill però .

Al desembre passat va sortir l’expansió, La Fallera Calavera 2: els ingredients de la discòrdia, que fou un altre èxit rotund de crowdfounding, aquesta vegada va quasi triplicar l’objectiu i va assolir 607 mecenes.

Fallera-Calavera-Logo

Quin orgull, però ¿quina responsabilitat et venia a sobre?

És un gran orgull, ja que la resposta de la gent va ser massiva i molt ràpida. És cert que és una gran responsabilitat i això lliga amb el que et deia al principi, de no dormir quan un producte ja està acabat. Fins que no comencen a jugar els mecenes i veig que els agrada i el gaudeixen sempre hi ha un punt de neguit.

¿Esperaves tanta participació de la gent?

Esperava no tindre problemes per arribar a l’objectiu, però la participació final sempre és una incògnita. Sí que sabia que hi havia desig d’una ampliació perquè molta gent m’ho demanava des de feia molts mesos. Per tant, esperava una bona acollida, però potser no tan ràpida. De fet, vam aconseguir l’objectiu el primer dia de campanya!

¿Sobretot a l’hora de escollir algunes de les cartes noves?

La gent s’implica molt en tot allò que té a veure amb La Fallera Calavera perquè en certa manera també té a veure amb ells mateixos, amb els seus pobles, amb les seues festes, etc. El secret de l’èxit del joc està, en gran mesura, en haver connectat sentimentalment amb el seu públic objectiu a nivell temàtic. El factor de proximitat és clau, ja que… a qui no li fa il·lusió veure alguna carta que faça referència al seu propi poble, per exemple?

¿Creus encara que el conjunt del joc es pot millorar?

Sí, i tant que és pot millorar! El que no sé és si es pot millorar amb més expansions. És el meu primer joc publicat i, per tant, és imperfecte. Jo hi identifique alguns defectes, com per exemple que és molt depenent del text (i de l’idioma) i, per tant, hi ha ambigüitats en algunes cartes que generen de vegades interpretacions diverses. Això se salva amb un gran apartat de preguntes freqüents a la nostra web i amb un gran treball a les xarxes socials resolent tots els dubtes, però sens dubte que es podria haver fet millor. Si faig un altre joc, segur que corregiré alguns errors de La Fallera Calavera!

¿Quin es el futur de La Fallera Calavera, videojoc, còmic, sèrie…?

No ho sé! Realment, jo només tenia previst fer el primer joc. Després, tant el llibre com l’expansió els he fet perquè algú m’ho ha demanat, perquè el públic hi tenia una necessitat. Jo crec que, per exemple, un producte audiovisual o una obra de teatre musical serien idees genials, però no depenen només de mi. I moltes d’estes propostes… són cares!

¿Seria massa agosarat dir que La Fallera Calavera ha fet més per la cultura Valenciana, que els últims 20 anys de govern Valencià?

Bé, no és per treure’m mèrit, però fins i tot una roca faria més per la cultura valenciana 08que el govern valencià dels últims 20 anys. De fet, no només no s’ha fet res per potenciar la cultura i la llengua pròpies, sinó que s’ha fet (i molt!) per destruir-la des de les institucions que pagàvem entre tots. Per sort, la Fallera Calavera no és només un joc. És un producte d’entreteniment amb capacitat divulgativa. Qui hi jugue no només utilitzarà el valencià, sinó que coneixerà frases típiques i refranys, festes i personatges llegendaris que ja s’havien oblidat.

Hi ha una mica de boom de creadors que fan prototips de jocs. Per fer un joc, ¿Amb quins 5 ingredients podríem crear un bon joc de taula?

Que difícil! Segur que no hi ha una recepta perfecta, però jo inclouria estos cinc elements:

  • Que la partida dure menys de dues hores.
  • Que fins a gairebé el final tots els jugadors tinguen opcions de guanyar la partida.
  • Que un excés d’atzar no frustre els millors jugadors.
  • Que no calga un manual de 80 pàgines per començar.
  • Que la temàtica connecte emocionalment amb el seu públic objectiu.ingredientes-la-fallera-calavera.png

¿I quin seria l’ingredient prohibit?

Que no s’eliminen totalment jugadors en la partida! Cal que tots participen fins al final d’una manera o altra.

¿Com veus els projectes de jocs que van sortint del crowdfounding?

No n’he provat molts però em sembla una eina espectacular perquè projectes diferents i amb targets més reduïts puguen veure la llum. Sense crowdfunding no hauria existit La Fallera Calavera!

¿Et sembla que hi ha la tendència a no buscar un mínim de qualitat, posant per endavant la sortida del joc?

De moment no tinc aquesta percepció, potser tinc la sort d’haver jugat a jocs d’una qualitat mínimament acceptable!

¿Quina recomanació li donaries a algú que volgués començar un projecte de crowdfounding?

Sobretot que faça moltes proves abans de presentar el projecte, que no tinga pressa i que avalue si realment interessarà a la gent. I una altra cosa: ja que ho fem, fem-ho bé! Per tant, cal tenir un punt d’ambició perquè el resultat siga professional.

¿Tens algun projecte entre mans, que puguem saber?

Ara mateix acabe de publicar La Fallera Calavera 2, així que encara no estic en fase de gènesi, però hi ha coses que em ballen pel cap des de fa temps. Espere que d’aquí un temps torneu a tenir notícies meues!

Ja per acabar un parell de preguntes que segur no t’han fet mai.

Enric, ¿Saps fer paelles? ¿Com portes el cuinar?

2330491575_11cf3c9a90Doncs, paradoxalment (o no), no tinc ni idea de cuinar una paella. Però n’he menjat de molt bones i conec les polèmiques i obsessions que genera aquest plat entre els valencians. Sóc solter i visc sol, així que la meua cuina és més aviat senzilla. Si algú vol preparar-me un plat un dia, me’l menjaré ben gustosament!

¿On es menja la millor paella?

Sempre a casa, en el meu cas la que fa mon pare. Si voleu tastar una bona paella feu-vos amic d’un valencià i que el pare o la mare vos cuine. És la millor opció!

Moltes gràcies!, Enric.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s